Felip Vinyes (1583-1643): su trayectoria política y la gestación de la revuelta catalana de 1640 / Jesús Villanueva López
Villanueva López, Jesús


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 17 (1999) , p. 307-340 (Dossier : Pensament polític de la Corona d'Aragó i l'època dels Àustria) 
Bibliografia i fonts.

Aproximació biogràfica a la figura de Felip Vinyes, que pretén sistematitzar i completar les dades d'estudis generals recents que han destacat la singularitat de la seva evolució des d'un posicionament foralista en els anys 20 fins al compromís reialista dels 30. Es mostren els precedents de la seva carrera, s'insiteix en les ambigüitats i les oscil·lacions del seu posicionament final, i se suggereix que en el fons de les seves diferents actituds hi havia una indisposició personal amb l'èlit provincial catalana. Quant a les seves idees polítiques, s'adverteix que mai no arribà a un decantament absolutista complet, tot i que sí formula una possibilitat de reforma del règim català que representaria un restabliment de l'autoritat monàrquica.

Jaume Damians. Pensament polític i realitat econòmica entre 1599 i 1630 / Oriol Junqueras i Vies
Junqueras i Vies, Oriol


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 17 (1999) , p. 293-305 (Dossier : Pensament polític de la Corona d'Aragó i l'època dels Àustria) 
Bibliografia i fonts.

Durant les tres primeres dècades del segle XVII, Jaume Damians és un mercader que construeix una important xarxa comercial a la Mediterrània. Entre 1626 i 1632 té un paper protagonista en les negociacions de les institucions catalanes amb la Monarquia i el 1640-1641 és cap de la Junta de Defensa de Barcelona. Així, a través de la seva figura, aquest article intenta aproximar-se a les relaciosn existents entre l'evolució de la realitat econòmica, el pensament econòmic i les actituds polítiques a la Catalunya anterior a la revolució de 1640.

Les Idees i la revolució catalana de 1640 / Joan Lluís Palos Peñarroya
Palos Peñarroya, Joan Lluís


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 17 (1999) , p. 277-292 (Dossier : Pensament polític de la Corona d'Aragó i l'època dels Àustria) 
Bibliografia.

Com a conseqüència de la caiguda d'alguns dels vells paradigmes explicatius de tipus social o economicista, ha augmentat durant els darrers anys l'interès dels historiadors pel contingut ideològic de les revoltes contra l'autoritat reial que tingueren lloc a diferents països europeus als anys centrals del segle XVII. Aquest article mira de contestar dues preguntes relacionades amb la revolució catalana de 1640: en primer lloc, quin va ser el paper de les idees entre les motivacions dels dirigents que promogueren la ruptura amb la monarquia hispànica? i, d'altra banda, quina va ser la relació entre aquestes idees i les defensades per altres dirigents revolucionaris coetanis?

La Qüestió imperial en el pensament polític de la Catalunya moderna: història d'una absència / Joan Pau Rúbies i Mirabet
Rúbies i Mirabet, Joan Pau


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 17 (1999) , p. 207-235 (Dossier : Pensament polític de la Corona d'Aragó i l'època dels Àustria) 
Bibliografia.

El pensament polític de Catalunya en els segles XVI i XVII s'ha estudiat habitualment des de la perspectiva constitucionalista o pactista, tot sovint en contraposició als temes "imperials" del pensament de la Cort. Aquest article és un intent d'ampliar aquesta perspectiva amb una primera aproximació a l'estudi del tema imperial a la Corona d'Aragó i el seu reflex específic a Catalunya. Malgrat ser un tema clarament secundari en la consciència de l'època, aquesta mateixa marginalitat exigeix una reflexió, atès el notable protagonisme dels catalans en l'expansió medieval de la Corona. I així, després de discutir diverses accepcions del concepte imperial en el pensament del Renaixement, i especialment a l'Espanya de Carles V, l'article analitza el problema del "dèficit imperial" de la Corona d'Aragó a través de la producció i dels debats historiogràfics, amb detallada referència a les seves fonts i contextos medievals.